Llacs del Pirineu

La cadena pirinenca – Els llacs

La cadena pirinenca s'estén com una muralla des de l'Atlàntic fins al Mediterrani, separant França d'Espanya. Els abundants brolladors formen innumerables torrents i no menys innumerables llacs, anomenats de maneres diferents (ibón, étang o estany, boum, gourg o gorg, laquet o laquette, llac) segons es trobin a l'oest, al centre, a l'est, al nord o al sud.

Nombrosos llacs han estat ampliats mitjançant preses (Lac de Cap de Long o Artouste), d'altres han estat creats totalment per satisfer necessitats econòmiques (Lac des Bouillouses, Barrage du Tech).

Ludovic Gaurier va estudiar sistemàticament els llacs del Pirineu francès i va realitzar el primer inventari geogràfic i topogràfic, comptant 520 llacs d'alta muntanya l'any 1930. Va suposar un nombre semblant per als Pirineus espanyols, la majoria situats entre 1800 m i 2500 m.

Louis Audoubert, que va escriure diversos llibres sobre el tema, va xifrar en 2512 el nombre total de llacs entre les dues vessants.

Catalogar tots els llacs pirinencs no és una tasca fàcil. Alguns són minúsculs, sense nom o fins i tot oblidats a les mapes. Cada llac d'aquest web disposa d'una pàgina que sovint conté fotografies i comentaris, que poden ser els vostres.

La classificació s'ha realitzat d'oest a est, per departaments i per conques o valls per al Pirineu francès (vegeu Vall d'Ossau, Cauterets, Banhèras de Luishon o Ax-les-Thermes), amb uns 700 llacs referenciats. El mateix s'ha fet per als Pirineus espanyols (Val d'Aran, Vall de Benasc, Vall de Boí) i per a Andorra, amb gairebé 650 llacs.

Actualment hi ha prop de 1371 llacs referenciats i més de 5000 fotografies publicades (vegeu per exemple Lac de Gaube, Estany de Sant Maurici o Lac d'Oô).