1er fév 2008 - 15:13 | Cal que neixen flors a cada instant |
|
Hem fa falta treballar al costat no a costa dels altres.
Escolteu aquesta cançó de Lluis Llach, vos agradará. :wink:
Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo;
l'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.
No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.
Fe no és esperar...
Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.
Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.
Dernière modification par Paco: 4 fév 2008 - 01:18 _________________ Quoi que tu fasses, où que tu ailles, ce qui tu sois, dites toujours que ta vie t'apartient.
|